DONA'M NOM DE DONA

Teresa Pàmies  (Balaguer 1919 – Granada 2012) va ser una escriptora, periodista i activista catalana. Va tenir una infantesa intensa i feliç, en part gràcies al seu pare, Tomàs, un dirigent destacat del combatiu i marxista Bloc Obrer i Camperol, que li va transmetre des de ben petita les seves idees i la seva visió de la vida.

Va ser dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i una de les fundadores de l’Aliança Nacional de la Dona Jove. Després de la Guerra Civil espanyola hagué d’exiliar-se a França, i més tard passà per la República Dominicana, Cuba, Mèxic, Belgrad i Praga. El 1971 tornà a Catalunya i es dedicà a la literatura.

El 1984 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi i el 2001 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la màxima distinció literària en català.

Maria Mercè Marçal  (Ivars d’Urgell 1952 – Barcelona 1998) va ser una poeta, narradora, editora i traductora catalana, catedràtica d’institut de català. També va ser activista política, cultural i feminista. El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a ella.

En l’etapa universitària s’inicia la politització de Marçal, mentre que la dècada dels setanta representa la seva entrada en el món literari i en l’activisme polític i feminista, que no abandonarà mai. El 1976 guanya el premi Carles Riba de poesia amb el seu primer poemari, Cau de llunes.

Durant els vuitanta, Marçal estudia i tradueix diverses poetes i escriptores. El 1980 té la seva filla Heura (afronta la maternitat en solitari) i li dedica alguns poemes, i el 1982, a Terra de mai (títol al·lusiu a la seva companya sentimental Mai Cobos), tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit en la literatura catalana fins llavors. El 1994, Marçal publica La passió segons Renée Vivien, la seva única novel·la, que li val un reguitzell de premis.

En els darrers anys de la seva vida, impulsa el Comitè d’Escriptores dins el Centre Català del PEN Club. El 1996 se li diagnostica un càncer i mor el 1998.